diumenge, 29 d’abril del 2012

ALOMA


FITXA TÈCNICA




Títol : Aloma.
Autora : Mercè Rodoreda.
Il·lustrador (de la coberta) : Pep Trujillo.
Editorial : Edició 62
Col·lecció : Educació 62
Lloc i any d'emissió : Barcelona, 1936
Nombre de pàgines : 214

ALOMA


Aloma és una novel·la de Mercè Rodoreda i Gurguí escrita el 1936. Va rebre el premi Crexells el 1937. Rodoreda rebutjà bona part de les seves primeres obres, que considerà de baixa qualitat. De les obres de preguerra només en salvà Aloma, que revisà a consciència l'any 1968.
Aloma és la novel·la psicològica més important de Mercè Rodoreda, en què es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove.
Actualment ha sigut representada pel grup teatral Dagoll Dagom en forma de musical (2008).

ARGUMENT


L'acció té lloc a Barcelona el 1934. Explica la història d'una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la dona d'aquest, Anna, i el seu fill Dani. És una noia ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l'experiència de créixer sense pares i pel suïcidi del seu germà gran Daniel.

PERSONATGES


Aloma: Es tracta d'una noia jove, orfe, que viu amb el seu germà i la seva cunyada. Quan arriba Robert d'Amèrica es deixa endur per la passió de l'enamorament; tot i així és una noia forta, ja que accepta la responsabilitat que comporta un embaràs.
Joan: És el germà d'Aloma, un noi una mica immadur que s'enamora de Coral, malgrat estar casat amb Anna. No sap portar l'economia de la casa i els han d'embargar.
Robert: És el germà d'Anna, que quan arriba d'Amèrica manté una relació amorosa amb Aloma, molt més jove que ell. Tot i així, al marxar, es nega de casar-se amb ella i no torna mai més, deixant-la sola amb la criatura.
Anna: És la muller de Joan. És una dona frustrada, ja que sap que Joan no li fa el cas que li hauria de fer. Malgrat tot prefereix callar-s'ho i aguantar.
Dani: És el fill de Joan i Anna, que du el nom del germà mort d'Aloma i Joan. Representa la innocència i mor d'una malaltia.


dimarts, 17 d’abril del 2012

MERCÈ RODOREDA



Mercè Rodoreda i Gurguí nasqué a Barcelona el 10 d'octubre de 1908. Era l'única filla d'Andreu Rodoreda Sallent, comptable d'una armeria, i Montserrat Gurguí Guàrdia, interessada en la música. Rodoreda només cursà l'educació primària durant dos anys, des de 1915 fins a 1917, i en dues escoles diferents: el Col·legi de Lourdes del barri de Sarrià i un altre centre més proper a casa
seva, al carrer de Pàdua, a l'alçada del carrer de Vallirana.

El 1913, amb només cinc anys, actuà per primer cop en una obra de teatre amb el paper de la nena Kitty de l'obra El misteriós Jimmy Samson; llegí autors catalans clàssics i moderns com Jacint Verdaguer, Ramon Llull, Joan Maragall, Sagarra i Josep Carner; participà en el drama
Quince días de reinado al Col·legi Nuestra Señora de Lourdes i també hi recità el poema en català La negra.

El 1921, a causa de la mort de l'avi matern, el seu oncle Joan s'instal·là
a casa de la família. Mercè Rodoreda el tenia idealitzat ja des de les cartes
que n'havia rebut anteriorment i acabà casant-s'hi. El 23 de juliol de 1929
nasqué el seu únic fill, en Jordi Gurguí i Rodoreda. A partir d'aquest moment,
Mercè Rodoreda començà a fer proves literàries per aconseguir alliberar-se de
la dependència econòmica i social que li comportava la monòtona vida de casada.
Fou així que començà a concebre l'escriptura com un ofici.

Fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi
d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua
catalana contemporània més influent. Rodoreda conreà tant la poesia com el
teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament
se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme
per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura.

El 23 de gener de 1939, pocs mesos abans de la desfeta dels republicans,
Mercè Rodoreda marxà a l'exili. Pensant-se que la separació seria breu deixà el
fill amb la seva mare. Anà de Barcelona a Girona, després seguí el camí pel Mas
Perxés, al municipi d'Agullana, fins travessar la frontera administrativa pel
Pertús. Després de pernoctar al Voló, es dirigiren a Perpinyà; allí hi passaren
tres dies i a continuació viatjaren fins a Tolosa de Llenguadoc amb tren.

A dos quarts de dues de la tarda del 13 d'abril de 1983, mor Mercè Rodoreda
i Gurguí a una clínica de la ciutat de Girona producte d'un càncer de fetge
molt avançat. La capella ardent fou instal·lada en el Palau Solterra del
departament de Cultura de la Generalitat. El seu llegat intel·lectual fou donat
en herència a l'Institut d'Estudis Catalans que anys després, creà la Fundació
Mercè Rodoreda.