MERCÈ RODOREDA

Mercè Rodoreda i Gurguí nasqué a Barcelona el 10 d'octubre de 1908. Era l'única filla d'Andreu Rodoreda Sallent, comptable d'una armeria, i Montserrat Gurguí Guàrdia, interessada en la música. Rodoreda només cursà l'educació primària durant dos anys, des de 1915 fins a 1917, i en dues escoles diferents: el Col·legi de Lourdes del barri de Sarrià i un altre centre més proper a casa
seva, al carrer de Pàdua, a l'alçada del carrer de Vallirana.

El 1913, amb només cinc anys, actuà per primer cop en una obra de teatre amb el paper de la nena Kitty de l'obra El misteriós Jimmy Samson; llegí autors catalans clàssics i moderns com Jacint Verdaguer, Ramon Llull, Joan Maragall, Sagarra i Josep Carner; participà en el drama Quince días de reinado al Col·legi Nuestra Señora de Lourdes i també hi recità el poema en català La negra.

El 1921, a causa de la mort de l'avi matern, el seu oncle Joan s'instal·là
a casa de la família. Mercè Rodoreda el tenia idealitzat ja des de les cartes
que n'havia rebut anteriorment i acabà casant-s'hi. El 23 de juliol de 1929
nasqué el seu únic fill, en Jordi Gurguí i Rodoreda. A partir d'aquest moment,
Mercè Rodoreda començà a fer proves literàries per aconseguir alliberar-se de
la dependència econòmica i social que li comportava la monòtona vida de casada.
Fou així que començà a concebre l'escriptura com un ofici.

Fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi
d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua
catalana contemporània més influent. Rodoreda conreà tant la poesia com el
teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament
se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme
per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura.

El 23 de gener de 1939, pocs mesos abans de la desfeta dels republicans,
Mercè Rodoreda marxà a l'exili. Pensant-se que la separació seria breu deixà el
fill amb la seva mare. Anà de Barcelona a Girona, després seguí el camí pel Mas
Perxés, al municipi d'Agullana, fins travessar la frontera administrativa pel
Pertús. Després de pernoctar al Voló, es dirigiren a Perpinyà; allí hi passaren
tres dies i a continuació viatjaren fins a Tolosa de Llenguadoc amb tren.

A dos quarts de dues de la tarda del 13 d'abril de 1983, mor Mercè Rodoreda
i Gurguí a una clínica de la ciutat de Girona producte d'un càncer de fetge
molt avançat. La capella ardent fou instal·lada en el Palau Solterra del
departament de Cultura de la Generalitat. El seu llegat intel·lectual fou donat
en herència a l'Institut d'Estudis Catalans que anys després, creà la Fundació
Mercè Rodoreda.