dimarts, 19 de juny del 2012

RESUM CAPÍTOLS 17, 18,19, 20


  • RESUM CAPÍTOL 17:

Per una banda, Robert passa totalment d'Aloma, i ella manté una conversa amb l'Anna. L'Anna li diu que ja coneixia l'aventura d'en Joan amb la Coral. Per l'altra banda, l'Aloma es dirigeix cap en Robert per demanar-li perdó.

LÍNIA DE SÍNTESI:
Comença a haver-hi comunicació entre els membres de la família.

CITA INICIAL:
"Però l'home sap desvirtuar-ho tot, i té raó Rousseau en dir que tot el que és obra de l'home no val res. Generalment en l'home no hi ha res complet. Està condemnat a la contradicció". Kallinikov, La tragedia sexual de Lleó Tolstoi.

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
L'Aloma sap que s'ha equivocat fent-li mal a Rober. La cita ens diu això, que el que fa l'home mai no està bé.





  • RESUM CAPÍTOL 18:
L'Aloma troba una fotografia d'una noia a la cartera d'en Robert, i després sap que és la que li escriu les cartes des d'Amèrica. Ell li diu que ha de partir cap Amèrica. L'Aloma està embarassada d'ell però no diu res.


LÍNIA DE SÍNTESI:
Les coses entre Robert i Aloma no marxen del tot bé. 

CITA INICIAL:
"I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se mai". Benjamí Constant, Adolf

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
L'Aloma es rebel·la contra en Robert, encara que sap que se n'anirà.





  • RESUM CAPÍTOL 19:
Arriba el dia en què en Robert se'n va, i l'Aloma el va a acomiadar. Sap que mai l'oblidarà a pesar de no haver-li contat que espera un fill seu.


LÍNIA DE SÍNTESI:
Robert se'n va i Aloma pensa en moltes coses. 

CITA INICIAL:
"O en quantes parts, aquelles que més temen los llurs defalliments, se affollen e anans de temps parexen". Boccaccio, El corbatxo.

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
L'Aloma s'ha quedat sola i pensa que la situació podrà empitjorar.





  • RESUM CAPÍTOL 20:
L'Aloma li explica a l'Anna que està embarassada a l'Anna, i ella respon d'una manera inesperada per Aloma. La protagonista se'n va a la casa vella, on hi recorda tota la seva vida. Desapareix perduda entre els altres.


LÍNIA DE SÍNTESI:
Aloma decideix contar a algú el seu estat i se'n va sola, tal i com es sentia.

CITA INICIAL:
"La cortina, lenta i silenciosa com un destí que s'aproximés, caigué damunt l'amor". Margaret Kennedy, La ninfa constant

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
La cita representa l'amor d'Aloma, la qual no es tornarà a enamorar.




RESUM CAPÍTOLS 13, 14, 15, 16

  • RESUM CAPÍTOL 13:
La senyora Baixeres crida l'Aloma per veure el vestit de la seva filla que es casa. Quan torna a casa es troba en Joan molt malament. Més tard, ella i Robert avisen al metge.
L'Aloma es reconcilia amb en Robert i passen uns dies molt bé, fins que els arribi un telegrama de l'Anna en el qual els diu que torna amb en Dani malalt.

LÍNIA DE SÍNTESI:
Tot segueix un bon ritme fins que una notícia els espera.

CITA INICIAL:
"Amor, no me dexes, que me moriré". Juan Álvarez Gato.

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
La cita es relaciona amb l'amor d'Aloma cap a dues persones: Robert i el seu germà Joan.



  • RESUM CAPÍTOL 14:
En aquest capítol, Dani mor poc després d'haver tornat a casa amb l'Anna. Per altra banda, Joan li diu a l'Aloma que han de buscar sortides perquè no tenen suficients diners per pagar la casa.

LÍNIA DE SÍNTESI:
Les coses a casa van malament.

CITA INICIAL:

-Digues, foll, has diners?-. Respòs: -He amat-.
-Has viles, ni castells, ni ciutatas, comdats ni ducats?-.
Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, languiments, qui són mellors que emperis ni regnats. Llull, Llibre d'Amic e Amat.

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
A la cita inicial, el que parla diu que no té béns materials però sí moltes altres coses que són importants. L'Aloma pot perdre els seus béns materials li importa més l'amor







  • RESUM CAPÍTOL 15:
Una de les proposicions era demanar-li a la Coral un anell que li havia regalat en Joan, però quan l'Aloma va anar-hi, la Coral no se'l va voler tornar i a sobre la va insultar, de manera que l'Aloma empipada se'l va treure i el va llençar per una finestra.


LÍNIA DE SÍNTESI:
Aloma i Coral es barallen.

CITA INICIAL:
"Res no hi havia en ella de tan profundament arrelat que hom ho pogués arrencar fàcilment". Aldous Huxley, Dues o tres gràcies.

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
Aloma estima tant les coses que ningú pot llevar-li aquesta estimació.



  • RESUM CAPÍTOL 16:

Aquest capítol parla dels diners de la família, del problema que tenen amb la casa. L'Aloma va parlar dels diners amb en Robert i ell va dir-li que no els tenia. Més tard va saber que tots s'havien assabentat d'aquest problema.

LÍNIA DE SÍNTESI:
Sembla que l'Aloma és la única preocupada pel problema dels diners.

CITA INICIAL:
"Veus allí una joveneta pàl·lida que està separada de tots els altres? Mira com se'n va lentament. Sembla que camini amb els peus junts. No és veritat que s'assembla molt a la Margarida?"

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
És un poema dirigit a l'Aloma.













dilluns, 18 de juny del 2012

RESUM CAPÍTOLS 9, 10, 11, 12


  • RESUM CAPÍTOL 9:
Aloma i Robert van al cinema. Quan tornen a casa, Aloma se'n va a dormir i Robert la besa.

LÍNIA DE SÍNTESI:
La protagonista creix amb les coses que li van passant.

CITA INICIAL:
Jo crec que l'home només somia per no cessar de veure” Les afinitats electives.

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
Aloma no veu les coses com són realment.


  • RESUM CAPÍTOL 10:
El metge recomana que canviin d'ambient durant un temps. L'Anna i en Dani decideixen anar a la muntanya per intentar que es recuperi de la malaltia. Joan no els acomiada, perquè té feina. Aloma se sent sola i vella, en Dani se'n va i sap que un dia en Robert també partirà.

LÍNIA DE SÍNTESI:
Cada personatge va canviat d'ambient.

CITA INICIAL:
Tenia ganes d'anar-me'n ben lluny, com més lluny millor, allà on neix el mal temps.” La dispesera.

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
Aloma se sent sola, i no sap com sortir-se'n de la solitud.


  • RESUM CAPÍTOL 11:

L'Aloma es manté informada mitjançant cartes de l'Anna, en les quals li explica la vida amb en Dani i la vida a la muntanya. Aloma li contesta tot dient el que li passa, que no és gran cosa, la visita de Coral a la casa i l'estat de les plantes del jardí, de les quals explica que no n'hi ha cap que tingui flors.
Al cap d'unes hores, les gardènies s'estan obrint al jardí. Aquest dia l'Aloma surt per la tarda a passejar pel centre amb en Robert, ja que el seu germà se'n va amb un amic que troba pel carrer.


LÍNIA DE SÍNTESI:
Aloma es manté en contacte amb l'Anna i segueix la vida com una flor.

CITA INICIAL:
"Maleït aquell qui, en els primers moments d'una unió amorosa, no cregui que aquesta unió ha d'ésser eterna". Benjamí Constant, Adolf

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
La cita d'aquest capítol té relació amb “la unió amorosa” d'en Robert i l'Aloma.


  • RESUM CAPÍTOL 12:

És el Sant d'en Joan i Joan convida a l'Aloma i en Robert.
A casa reben cartes, una de les quals és per en Robert, d'Amèrica. Ell diu que no hi anirà, però no diu res a Aloma en tot el dia. Aloma s'enfada.


LÍNIA DE SÍNTESI:
Cada personatge es sent diferent i passen moments personals desiguals.

CITA INICIAL:
"Ella era a la vora i les altres no eren enlloc". Thomas Hardy, Teresa dels Ubervilles.

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
La cita té relació amb el comportament d'Aloma cap a Robert i la indiferència d'aquest cap a ella.









RESUM CAPÍTOLS 5, 6, 7, 8


  •  RESUM CAPÍTOL 5:

Robert s'instal·la a casa l'Aloma. En Dani es posa malalt, el metge diu que no és greu però que ha de tenir cura d'ell. L'Anna es comença a preocupar. 

LÍNIA DE SÍNTESI:
L'atenció gira entorn a Dani.

CITA INICIAL:
“Tot ha d'ésser singular en la vida d'una noia com jo.” El roig i el negre.

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
Es relaciona amb les preocupacions d'Aloma, que no vol que acabin com el gat.




  •  RESUM CAPÍTOL 6:

Dani continua malalt i l'Anna amoïnada. Joan es desinteressa pel seu fill i Aloma intenta tranquil·litzar a Anna, tot i estar també preocupada.

LÍNIA DE SÍNTESI:
Els personatges fan cadascú les seves coses.

CITA INICIAL:
“Els sentiments de l'home són confusos i barrejats.” Adolf. 


RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
A Joan li preocupa més la feina que la salut del seu fill.




  •  RESUM CAPÍTOL 7:
Aloma, sentint-se sola i plena de solitud, decideix escriure una carta a una persona que no existeix, un amant imaginari. En aquesta carta hi expressa tot el que sent i tot el que li agradaria que es fes realitat. 


LÍNIA DE SÍNTESI:
Aloma es sent sola i busca expressar els seus sentiments.

CITA INICIAL:
“Pensava que era molt dolç de sentir-se estimat” Adolf. 


RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
La protagonista vol sentir-se estimada per algú.




  •  RESUM CAPÍTOL 8:
Aloma decideix enviar la carta que ha escrit a la persona imaginària i pensa en escriure-ne una altra.Sap que pot ser és una bogeria, però està disposada a enviar-la. Ella i Robert conversen de cada vegada amb més confiança. 

LÍNIA DE SÍNTESI:
Aloma comença a sentir-se més segura de tot.

CITA INICIAL:
“Essent semblants a la resta del món, podem confessar les nostres febleses.” Els comediants tràgics.

RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
Aloma busca en les cartes contar les seves febleses.













diumenge, 13 de maig del 2012

RESUM CAPÍTOLS 1, 2, 3, 4


  •  RESUM CAPÍTOL 1:

En aquest capítol parla de la curiositat d'Aloma per un gat. En un moment va pensar amb el seu germà mort, Daniel. 
Ella vivia amb el seu germà gran, Joan, amb la dona d’ell, Anna, i amb el fill de tots dos, Dani. A la tarda Aloma va agafar el tren per anar fins a Plaça Catalunya per anar a comprar unes cortines que Anna li havia encarregat. Després d’elegir les cortines va anar rambla a baix perquè volia comprar-se amb els diners sobrats un llibre per a ella. Va anar al quiosc a comprar els llibres: un per a ella i un altre per en Dani. Una vegada comprat va anar cap a la estació on es va adonar que no portava les cortines. Així que va anar corrents fins al quiosc per trobar-les. Estava plovent i arribava tard a casa. Joan i Anna s'esteien preocupant, però ella pensava en aquell llibre que tantes ganes li feia llegir.


LÍNIA DE SÍNTESI:
Aloma és una noia curiosa que conviu amb el seu germà gran i immadur Joan, els quals han de sebre portar una casa i tot el que porta viure junts, ja que són orfes.


CITA INICIAL:
"I bé, tot m'apareix en la forma més grollera, més repugnant." Tolstoi. Anna Karenina


RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
Té relació amb el gat abandonat que troba i que després maten.



  • RESUM CAPÍTOL 2:

Aquest capítol explica la vida d'una família que havia viscut a una casa abandonada, la qual es veia des de la finestra de la casa d'Aloma. Daniel estima l'Aloma, però no la respecta massa. Ella es decepciona perquè la roba que havia comprat per fer-se unes cortines, les anaven a posar a l'habitació en la que dormiria en Robert.


LÍNIA DE SÍNTESI:
Aloma es sent com aquell gat: plens de soletat però un lliure i l'altra rebent ordres.


CITA INICIAL:
"No ho trobeu? És tan bonica que vénen ganes de clavar-li les dents." Un amor de Swann.


RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
Es relaciona amb la il·lusió d'Aloma per fer les seves noves cortines, encara que després no les va poder tenir.



  • RESUM CAPÍTOL 3:

Per una banda, aquest capítol explica que Joan ha fet la proposta de vendre la casa, però resulta que pels altres no és bona idea. Per altra banda, Aloma i el seu germà es posen de camí cap al port per anar a cercar en Robert.


LÍNIA DE SÍNTESI:
Joan és el dominant en aquella casa. Aloma intenta refugiar la seva solitut en la lectura.


CITA INICIAL:
“Per què aquestes coses i no pas d'altres?” Beaumarchis.


RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
Aloma és feliç quan veu el mar, en canvi no ho és tant quan pensa que no coneix altres coses importants. També la fa sentir malament recordar la pobresa de la família.



  • RESUM CAPÍTOL 4:

Arriba Robert a la casa. Primerament, a Aloma no li agrada, però després se n'adona que finalment és un sí, encara no ho confessa per por a fer el ridícul. En arribar a casa Anna i Robert s'alegren de veure's. També apareix la Coral, que intenta conquistar a Robert. A Aloma no li fa gràcia i es posa gelosa.


LÍNIA DE SÍNTESI:
Comencen a aparèixer sentiments desconeguts per Aloma, tant bons com dolents.


CITA INICIAL:
“Cap a la fi del passeig Julià remarcà que ella es ruboritzava molt” El roig i el negre.


RELACIÓ CITA AMB CAPÍTOL:
Aloma no vol reconèixer que es ruboritza davant en Robert.










diumenge, 29 d’abril del 2012

ALOMA


FITXA TÈCNICA




Títol : Aloma.
Autora : Mercè Rodoreda.
Il·lustrador (de la coberta) : Pep Trujillo.
Editorial : Edició 62
Col·lecció : Educació 62
Lloc i any d'emissió : Barcelona, 1936
Nombre de pàgines : 214

ALOMA


Aloma és una novel·la de Mercè Rodoreda i Gurguí escrita el 1936. Va rebre el premi Crexells el 1937. Rodoreda rebutjà bona part de les seves primeres obres, que considerà de baixa qualitat. De les obres de preguerra només en salvà Aloma, que revisà a consciència l'any 1968.
Aloma és la novel·la psicològica més important de Mercè Rodoreda, en què es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove.
Actualment ha sigut representada pel grup teatral Dagoll Dagom en forma de musical (2008).

ARGUMENT


L'acció té lloc a Barcelona el 1934. Explica la història d'una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la dona d'aquest, Anna, i el seu fill Dani. És una noia ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l'experiència de créixer sense pares i pel suïcidi del seu germà gran Daniel.

PERSONATGES


Aloma: Es tracta d'una noia jove, orfe, que viu amb el seu germà i la seva cunyada. Quan arriba Robert d'Amèrica es deixa endur per la passió de l'enamorament; tot i així és una noia forta, ja que accepta la responsabilitat que comporta un embaràs.
Joan: És el germà d'Aloma, un noi una mica immadur que s'enamora de Coral, malgrat estar casat amb Anna. No sap portar l'economia de la casa i els han d'embargar.
Robert: És el germà d'Anna, que quan arriba d'Amèrica manté una relació amorosa amb Aloma, molt més jove que ell. Tot i així, al marxar, es nega de casar-se amb ella i no torna mai més, deixant-la sola amb la criatura.
Anna: És la muller de Joan. És una dona frustrada, ja que sap que Joan no li fa el cas que li hauria de fer. Malgrat tot prefereix callar-s'ho i aguantar.
Dani: És el fill de Joan i Anna, que du el nom del germà mort d'Aloma i Joan. Representa la innocència i mor d'una malaltia.


dimarts, 17 d’abril del 2012

MERCÈ RODOREDA



Mercè Rodoreda i Gurguí nasqué a Barcelona el 10 d'octubre de 1908. Era l'única filla d'Andreu Rodoreda Sallent, comptable d'una armeria, i Montserrat Gurguí Guàrdia, interessada en la música. Rodoreda només cursà l'educació primària durant dos anys, des de 1915 fins a 1917, i en dues escoles diferents: el Col·legi de Lourdes del barri de Sarrià i un altre centre més proper a casa
seva, al carrer de Pàdua, a l'alçada del carrer de Vallirana.

El 1913, amb només cinc anys, actuà per primer cop en una obra de teatre amb el paper de la nena Kitty de l'obra El misteriós Jimmy Samson; llegí autors catalans clàssics i moderns com Jacint Verdaguer, Ramon Llull, Joan Maragall, Sagarra i Josep Carner; participà en el drama
Quince días de reinado al Col·legi Nuestra Señora de Lourdes i també hi recità el poema en català La negra.

El 1921, a causa de la mort de l'avi matern, el seu oncle Joan s'instal·là
a casa de la família. Mercè Rodoreda el tenia idealitzat ja des de les cartes
que n'havia rebut anteriorment i acabà casant-s'hi. El 23 de juliol de 1929
nasqué el seu únic fill, en Jordi Gurguí i Rodoreda. A partir d'aquest moment,
Mercè Rodoreda començà a fer proves literàries per aconseguir alliberar-se de
la dependència econòmica i social que li comportava la monòtona vida de casada.
Fou així que començà a concebre l'escriptura com un ofici.

Fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi
d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua
catalana contemporània més influent. Rodoreda conreà tant la poesia com el
teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament
se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme
per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura.

El 23 de gener de 1939, pocs mesos abans de la desfeta dels republicans,
Mercè Rodoreda marxà a l'exili. Pensant-se que la separació seria breu deixà el
fill amb la seva mare. Anà de Barcelona a Girona, després seguí el camí pel Mas
Perxés, al municipi d'Agullana, fins travessar la frontera administrativa pel
Pertús. Després de pernoctar al Voló, es dirigiren a Perpinyà; allí hi passaren
tres dies i a continuació viatjaren fins a Tolosa de Llenguadoc amb tren.

A dos quarts de dues de la tarda del 13 d'abril de 1983, mor Mercè Rodoreda
i Gurguí a una clínica de la ciutat de Girona producte d'un càncer de fetge
molt avançat. La capella ardent fou instal·lada en el Palau Solterra del
departament de Cultura de la Generalitat. El seu llegat intel·lectual fou donat
en herència a l'Institut d'Estudis Catalans que anys després, creà la Fundació
Mercè Rodoreda.